50è aniversari

A Manresa el 1973 feia més fred que ara, en tots els sentits. I potser tot estava per fer i tot era possible però encara no ho sabiem. Un bon dia de 1973 es van obrir les portes i vam deixar que mots, paraules, idees i pensaments brollessin i s’escampessin fora per arribar endins com si fos un atac, com si fos una gesta, una acció premeditada, endreçada, irreverent i desenfrenada per tota la ciutat. Havia obert la llibreria PARCIR, ARA FA 50 ANYS. Estava a unt la ciutat per a tal fenòmen? D’on havia sortit allò? Una llibreria de veritat? Si! una llibreria de veritat! Ningú ho sabia del cert, ningú ho entenia, ningú ho ubicava, però el torrent de lletres fou tal i amb tanta intensitat que la ciutat no podia fer altra cosa que rendir-se i rendida, aprofitar la potència inusitada de les lletres per deixar-s’hi embolcallar. Aprofitar el significat revolucionari que suposa una llibreria oberta. Una aventura. Poc en som conscients i ara, si mirem eenrera just memòria de la recent pandèmia, veurem  com d’importants van ser i son els llibres i les llibreries obertes. Perseverants. Salveu els mots! Salveu la paraula! Defensors de la llibertat d’expressió màxima en forma de llibre, en forma d’idees, en forma de bellesa escrita i compartida. Aquestes i d’altres proclames potser han fet efecte i la ciutat, Manresa, que no havia gosat respondre tan arrauxada acció optà per acollir com a signe propi d’identitat aquest reducte que és la LLIBRERIA PARCIR. Lloc de culte, reducte de cultura, espai de negoci, punt de trobada, segell d’autors-escriptors també del territori. Si no hagués obert ara fa 50 anys, potser caldria obrir-la. O si més no, vist com van les coses, procurar, vetllar, cuidar que no els la tanquin. Que no ens tanquin la cultura, que no ens tanquin llibres ni llibreries, que no ens tanquin l’esperit crític. Si no és demanar massa.