AMAZON

31/10/2013
  • A PEU DE PÀGINA

    AMAZON

    Antoni Daura i Jorba

    Llibreter

     

    Confesso, ja de bon principi, que m’ha costat força titular aquest article amb el nom que ha agafat una empresa multinacional que va camí de convertir-se en la botiga hegemònica de productes bibliogràfics arreu del món. Penso que ja se li ha fet massa promoció gratuïta i se li han permès massa trampes legals. Manllevant el nom d’aquest gran riu sud-americà, Amazon va néixer fa divuit anys als Estats Units, de la mà de Jeff Bezos i no ha parat de créixer d’aleshores ençà. Seguint el prototipus típic d’allí (un jove emprenedor que comença modestament des de casa seva i que acaba sent multimilionari), afavorit per un model sòcio-econòmic on el comerç de proximitat no té la presència ni la força de casa nostra, el seu projecte va anar incorporant tota mena de productes electrònics de consum que li van donar més marge i dimensió. La seva capacitat de seducció, gràcies també a la seva bona fiabilitat tècnica i logística (cal reconèixer-ho) i a una bona imatge entre els internautes compradors d’arreu, ha fet d’aquesta empresa un veritable monstre que és capaç de practicar dumping  (vendre sota cost, amb pèrdues per guanyar quota comercial) i tractar els seus 97000 treballadors amb condicions laborals pròpies del segle XIX. A més de practicar sense manies l’enginyeria fiscal per evadir impostos als estats on actua. Ara fa precisament dos anys de l’arribada al nostre país i els seus efectes es comencen a sentir en aquest àmbit, dominant cap al 45% del mercat del llibre digital.

    Això ho explica amb detall i ho denuncia amb contundència el periodista francès, Jean-Baptiste Malet al llibre En los dominios de Amazon, de Trama Editorial. De fet, és a la veïna França on sembla que l’administració s’ha posat, per fi, les piles, a diferència d’aquí on dormim a la figuera i només rebem bones paraules de suport i comprensió. Així es vol evitar que Amazon s’endugui per davant tot el ric teixit cultural que suposa la xarxa llibretera i llanci a l’atur milers de persones del nostre sector. I ho fa a la manera que toca en una democràcia madura: legislant per evitar el monopoli, que es paguin els impostos corresponents i que les regles del joc siguin clares, positives i efectives per a tothom.

    Ja veurem com acaba tot plegat. Però és clar que els llibreters no ens podem resignar a ser uns espais o temples entranyables i simpàtics només per a lletraferits. En aquest àmbit tenim bona premsa. Agraïm, doncs, ser objecte d’atenció i reconeixement literari: vegeu el llibre de Jorge Carrión, Librerías, editat per Anagrama o Los amores de un bibliómano d’Eugene Field, ed. Periférica. Però no n’hi ha prou de ser els millors prescriptors. Ens convé ser alhora el principals venedors de llibres: físics, digitals, tècnics, escolars, etc. Si no, preparem-nos per ser uns simples titelles al servei d’uns pocs que imposen les seves regles i interessos a autors, editors i lectors. Pensem que a l’hora de comprar també estem definint el model de societat que volem.

     

    ARTICLE PUBLICAT A REGIO 7 EL 24-10-2013

     

     

     

cercar...

Últimes entrades

  • FRACÀS?

    19/01/2019
    Cal reconèixer planerament i serenament que la societat catalana viu un moment especialment convuls i agitat. La possibilitat de llevar amarres d’un a...
  • Que ningú s’esveri abans d’hora en llegir el titular que he triat. El manllevo de l’expressió clàssica d’Astèrix, present a tots els seus conegudíssim...

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar anàlisis d'ús i de mesurament de la nostra web. En continuar amb la navegació entenem que s'accepta la nostra política de cookies

Accepto